El Federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874) / Jordi Pomés-Vives
Pomés i Vives, JordiEn:
Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 421-446
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.
Durant el Sexenni Democràtic es va manifestar a Catalunya un federalisme regionalista de base krausista ben diferenciat tant del federalisme anomenat intransigent, de base pimargallana, com del federalisme organicista de base krausista que defensava des de Madrid fonamentalment el republicanisme més d'ordre, encapçalat per Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Aquest federalisme regionalista català, que va tenir a Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i a Eusebi Pascual i Casas (1837-1883) com els seus principals valedors alhora que teòrics, va postular la defensa d'una Catalunya ben integrada políticament com a Estat federal dins del conjunt de la nació espanyola (o ibèrica) -estructurada territorialment de forma federal-, encara que amb un alt grau de competències exclusives, amb l'objectiu que quedessin garantides les seves particularitats culturals, econòmiques i del dret civil. Cal emmarcar l'afirmació d'aquest federalisme dins del context de creixement del moviment cultural de la Renaixença catalana.
